Baixar a Girona

Ara que s’acosten les fires i festes del nostre sant patró, molts veïns tornarem a dir allò de “baixar a Girona”. Tant li fa que ja visquem dins del terme municipal. No hi fa res que hom tingui casa a Palau o pis a Santa Eugènia. Si som de Sant Daniel o ens trobem a Montjuïc també ho diem. I el mateix passa amb qui ve de Sant Narcís. Tots “baixem a Girona”.

Ben segur que la mateixa expressió la fan servir els qui venen de municipis propers, però és curiós utilitzar-la quan vius a menys de 1.500 m de la plaça del Vi. A partir de quin carrer s’utilitza la dita és un misteri. L’hem sentida dir a veïns del carrer de la Rutlla. Podria semblar que l’Onyar és un referent que en determina els límits, però això no és del tot cert.

Fa temps, quan pares i avis feien servir aquesta expressió es referien a un nombre limitat de carrers: de les Ballesteries a la plaça de Pompeu Fabra, i de l’avinguda Jaume I al carrer dels Ciutadans. Això incloïa el carrer Santa Clara (on hi ha el CAP de referència per als que vivim fora muralla) i l’Argenteria (amb la llibreria de can Geli com a destí preferent).

En tot cas, dèiem que la setmana vinent baixarem a Girona per viure novament l’ambient de festa major. Mantindrem el ritual anual i el dia 29 anirem a buscar el cotó de sant Narcís a la basílica de Sant Feliu. Segons la tradició, aquest miraculós cotó cura el mal d’orella. No hi fa res que no ens ho creiem o que no l’utilitzem. El sol fet de recollir-lo ja ens permetrà fer les paus amb el patró i amb els que ens van precedir en la tradició.

Així doncs, ens arribarem a Sant Feliu. Allà hi trobarem tot Girona: amics, coneguts i saludats. Grans i petits farem cua al lateral de la capella de Sant Narcís. Pocs es fixaran en el monument funerari de les heroïnes de Santa Bàrbara. Encara veuran menys el mausoleu a l’altre mur, on hi ha les despulles del general Álvarez de Castro, figura sortosament revisada per la historiografia gironina.

Un cop darrere el sepulcre de sant Narcís farem homenatge al patró, recollirem el cotó i l’estampeta i sortirem per l’altra banda de la capella.

I si tenim prou força, un xic de veu i gens de vergonya cantarem els goigs en llaor de sant Narcís. I procurarem de no fer ploure...