A la tres
Amnèsia
Una jutgessa de l’Argentina processa Martín Villa per crims de la transició del franquisme a la democràcia. Considera que “l’estructura repressiva muntada pel règim franquista va continuar funcionant sota la nova direcció a càrrec del procés de transició política”. La llei d’amnistia estatal del 1977 va fer impossible dur l’exministre als tribunals espanyols i considerava prescrit qualsevol delicte comès sota la legislació franquista, tot i que vigent anys després del 1975. Un exemple que la “modèlica” transició estatal cap al règim del 1978 no va ser-ho gaire en memòria històrica ni en reparació de les víctimes. L’acord polític per mirar endavant va ser poc exigent amb les responsabilitats de persones i institucions envers els perdedors o els opositors al règim que els havia perseguit.
Encara ara patim una revisió històrica marcada pel poc rigor judicial i de l’administració, perquè les responsabilitats no haurien de prescriure. Alemanya ha jutjat aquest mes un vigilant d’un camp de concentració nazi que tenia més de cent anys.
Ahir es va fer el tradicional record als 1.700 executats pel franquisme al cementiri de Montjuïc, amb crides i retrets a la justícia espanyola, que no ha volgut saber mai res de la reparació als familiars i les víctimes. Són les iniciatives autonòmiques o municipals dels darrers anys les que estan reconeixent la dignitat d’algunes víctimes, tot i el pas dels anys. Més de mig miler de restes de víctimes s’han localitzat fins ara.
L’amnèsia judicial l’arrosseguem encara ara en casos com la investigació al rei emèrit, que és a les portes de tancar-se i denota el baix nivell democràtic de l’Estat. Només es va poder fer-li pessigolles arran de la investigació de la justícia suïssa pel cobrament de comissions. Avui mateix comença a Castelló el judici sobre els terratrèmols que va causar el magatzem de gas Castor el 2013, sense que s’hi jutgi l’escàndol de la compensació als constructors que ens encareix el rebut del gas 2 euros a cada consumidor fins al 2046.