La llavor de Guillem Agulló

Ja han passat 28 anys d’aquell crim execrable, i al pare de Guillem Agulló encara li costa contenir les llàgrimes quan reviu el record. Una imatge dura, colpidora, que esdevé encara més crua davant l’evidència compartida que la justícia, en qualsevol de les seves formes, no farà el més mínim gest per reparar un greuge pendent, especialment amb una família. Aquesta arbitrarietat feridora, però, no ha pogut evitar que el Guillem s’hagi convertit en un mirall, una icona, per a tanta gent que ha fet de l’activisme la seva pulsió vital. “És un símbol de la perseverança del nostre poble” ens cantava dissabte, en l’acte d’Òmnium, el Xavi Sarrià amb el puny alçat. Vint-i-vuit anys després, encara retrona un crit. Aquell de Guillem Agulló, ni oblit ni, sobretot, perdó.