Socialdemocràcia amb pàtria única?

Sentir en Pedro Sánchez en el congreso del PSOE, retornant al discurs tan abandonat de la socialdemocràcia, ha sigut, si més no, una revifalla enmig d’una societat que els darrers anys ha estat enfonsada alegrement dins les formes de producció i d’organització social del “campi qui pugui”. És a dir, neoliberals. No ha aturat el discurs a un cop d’ull, sinó que ha anomenat els elements que constitueixen un estat articulat amb el mètode socialdemòcrata, és a dir, amb la societat del benestar. Podia anar segur el presidente del gobierno de España. Amb cosa de poc temps, una bona colla d’estats d’aquells de “nord enllà”, Noruega, Suècia, Dinamarca, Finlàndia, amb el cop fort del darrer moment, la victòria d’Olaf Scholz a Alemanya, s’han aferrat novament a l’articulació social, política i econòmica dels principis d’aquell mètode que tan admirat fou i tant va funcionar, en els anys del terç final del segle XX... ara mateix.

Ha sigut tan immensament cruent la garrotada del neoliberalisme arreu de les societats occidentals que una reacció a favor d’una societat “justa”, si no era d’esperar, sí que era de desitjar. El terrabastall d’inici del segle XXI, amb una alçada vertiginosa dels preus dels habitacles que d’un dia per l’altre duplicaven, la crisi dels sous vergonyosament diferenciats i la coronació de tot plegat amb la caiguda de Lehman Brothers, el 2008, estafant diners a manta, des dels grans tenidors fins als petits estalviadors, i etc. va iniciar un rodament de cap que quasi esborrà tota esperança. A casa nostra, va enganxar la crisi la generació dels nostres fills, que van tancar petits negocis, empreses, oficines vàries. Que van comprar habitacles, els que podien, amb crèdits per a tota la seva vida, a 40 o 50 anys. Amb pagaments al comptat que requerien altres crèdits. Sentir, doncs, el cant dels socialistes espaÑols, que retornava a la cantarella tan repetida en les nostres revolucions, ha sigut almenys respirar fons. Esperem que aquests bells desitjos no es converteixin en foc d’encenalls.

Però... el ‘Presidente’ va parlar de Catalunya i no va poder. No va poder deixar de dir “patria única”, “unida”. Al peu de la lletra va aclamar: “...de su patria que es España.” I si no li va sortir un “cara al sol” va ser, potser, perquè ja desafina prou. Señor Pedro Sánchez, señoría, no faci malbé tan fàcilment un projecte engrescador. Aquest Estado, com vostè mateix va dir abans de vessar-la, està format per “nacionalidades”... mot que els encanta dir en lloc de naciones. Formada de veritables països que han sigut grans estats des de plena edat mitjana. Catalunya, el 985, inicia la independència dels comtats catalans, feus de l’Imperi dels carolingis. I l’obté, escrita, al Tractat de Corbeil, quan els comtes de Barcelona, la potestas de tots els comtats, ja havien heretat el regne d’Aragó. I que havien repoblat Mallorca. I València, que anomenaren “Regne”. I no oblidi que la socialdemocràcia no és, en absolut, antagònica al desig d’una República Catalana, amb el desig d’autogovern, que quan passa pel concepte República ja és per se un desig de solidaritat amb els pobles del món. Ara mateix, amb tots els pobles d’Europa.

La socialdemocràcia respecta les consultes democràtiques. En fa un principi inviolable. I comporta els serveis socials públics: sanitat, educació, seguretat social, ajut a la dependència, transports, electricitat, gas, assegurança d’atur, vigència de les pensions, etc. Intervé a controlar, per exemple, l’accés de la gent als habitacles. I, és clar, a la societat del benestar li cal l’aportació fiscal, els deguts i controlats, escalonats, impostos. És un projecte d’aportació solidària de tota la societat. I no és antagònica de cap sentit de país.

Som molta gent els independentistes socialdemòcrates, que volem una República Catalana solidària. Que organitzi a Europa una xarxa de repúbliques socialistes. S’implantarà la socialdemocràcia del PSOE?, partit amb qui hem de parlar sense aturador, fins a aconseguir l’amnistia i sentir que diu: Catalunya és una nació i té dret a decidir.