A la tres
L’anomalia
Ahir publicàvem que els eurodiputats Puigdemont, Comín i Ponsatí obriran a finals d’aquest mes una oficina parlamentària –“l’oficina de l’exili”, com la batejava Aleix Sarri– a la plaça de les Olles de Barcelona, al Born, a mig camí entre la plaça de Sant Jaume i el Parlament. L’oficina la paguen els tres eurodiputats amb les línies de finançament que concedeix el mateix Parlament Europeu perquè puguin exercir la seva activitat i, no ens enganyem, posa en evidència una gran contradicció: és una oficina que els tres eurodiputats –de moment, és clar, però em temo que va per llarg– no podran trepitjar. No els volien deixar presentar a les eleccions europees (se’n recorden, de la famosa prohibició de presentar-se a les llistes que va intentar la Junta Electoral Central?; se’n recorden, de la famosa obligació d’haver d’anar a Madrid a jurar la Constitució Espanyola?), després van voler impedir que recollissin la seva acreditació com a eurodiputats (se’n recorden, de quan Antonio Tajani no els va deixar entrar al Parlament Europeu?) i finalment el jutge Llarena i les seves euroordres han intentat extradir el 130è president de la Generalitat provocant la seva detenció (i posterior posada en llibertat) a Bèlgica, a Alemanya i fa res a l’Alguer. Doncs bé, a final de mes un gran cartell amb els noms de Puigdemont, Comín i Ponsatí –no vols caldo?, tres tasses!– presidirà l’oficina dels exiliats a Barcelona. Deia l’altre dia l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero en un acte a l’Ateneu de Barcelona que la situació de Puigdemont “hauria de fer reflexionar la justícia espanyola sobre el que està passant amb les euroordres”. Se’n fa via, José Luis, de reflexionar-hi. Si totes les justícies europees i el mateix TJUE han entès que Puigdemont i els altres eurodiputats tenen llibertat de moviments, Espanya el que ha de decidir és si es comporta com a soci de la Unió Europea o si fa un Polònia. Perquè l’anomalia no és pas que els tres eurodiputats obrin oficina. L’anomalia és que Junqueras no en tingui una –perquè també va ser escollit eurodiputat i el TJUE li va donar la raó– i que Puigdemont, Comín i Ponsatí no puguin trepitjar la seva.