Omella és un pastanaga

Diu l’arquebisbe Omella que quan veu que a la tele inciten al sexe lliure pensa que ja poden anar treballant. Per l’àvia Neus un pastanaga era un individu que les deixava anar com els burros els pets. L’arquebisbe Omella és un pastanaga. No en tinc cap dubte. Li parlen de la pederàstia exercida per gent d’església i ell surt amb aquestes de la incitació al sexe lliure. Per què barreja pomes (el sexe als mitjans) amb rèptils (el delicte de la pederàstia)? Que no hi ha hagut pederastes a la seva organització des de molt abans que existís la televisió? I encara més, quins canals i quins programes mira l’arquebisbe per sentir-se incitat al sexe lliure? La tele en obert no passa pornografia. On està abonat? I sobretot, què entén ell per sexe lliure i què li preocupa del sexe lliure? Que no ha de ser, precisament, lliure, el sexe? Com la religió o com l’adscripció política? Un autèntic pastanaga! Per molt arquebisbat i per molta Conferència Episcopal que llueixi en el currículum. Perquè quan Josep Cuní, que era qui l’entrevistava, li recorda que estan parlant de la pederàstia que el mateix papa Francesc ha condemnat i si és que en culpabilitza els mitjans, Omella s’hi arrebossa. “Directament no, però si t’inciten a viure el sexe de qualsevol manera, ja em diràs...” Ja em diràs què, pastanaga? El que és contranatural és el vot de castedat, i això sí que deu incitar, vist els que hem vist que han acabat com han acabat, i els que no devem saber.