El que faltava pel duro

Vostès ja ho deuen sospitar, però els ho escric perquè no en quedi dubte. No soc dels que van al Círculo Eqüestre. No se m’hi ha perdut res i el que hi trobaria temo que no seria del meu gust. És possible, a més a més, que tampoc hi fos gaire ben rebut, a banda d’allò que l’àvia Neus en deia “per fer compliments”, que volia dir per educació, però com una mica de pagès. No m’hi busqueu, no. Si us en parlo és perquè llegeixo el que diuen les cròniques, fins i tot les del Círculo Eqüestre. Que a mi no se m’hi hagi perdut res no vol dir que no hi haguem de perdre el temps oportú per saber quina en maquinen i amb qui la maquinen. Dimecres les boquetes d’or eren la del periodista Joaquín Luna, la de l’advocat Miquel Roca, defensor de la princesa que no recordava res del que aprovava en consell d’administració, i del reconciliat de València, Felipe González. Pesos pesants tots ells, ja veieu, que no estan per romanços com el de les explicacions que l’emèrit es deu i ens deu, que prediquen Zapatero i Sánchez. Bé prou que ho saben, ells, el que llegíeu abans-d’ahir en el Voraviu. Està tot explicat. L’ocurrència de Zapatero i Sánchez, com si fóssim psicoanalistes, tampoc s’aguanta a les altes esferes. És el que faltava pel duro. Felipe vol que torni i que li respectem la presumpció d’innocència. Com se la respecta ell, fent regularitzacions de milions a Hisenda! O sigui que ja ho sabem. A callar. El Círculo aplaudeix amb les orelles!