Trencant l’oblit imposat

Tot caminant capcot amb un ronc de dèries, et topes amb una llamborda daurada en qualsevol carrer de qualsevol ciutat. El pas i els pensaments s’aturen, llegeixes estorada un nom, una data de naixement i assassinat en un camp d’extermini. No coneixes la història d’aquesta persona, però tant se val. La tristor t’envaeix, t’imagines la seva història de lluita contra el feixisme i sorgeix el desig que es faci justícia. Abans de fer el següent pas, mires per darrer cop el nom daurat, abaixes els ulls i fas un gest de respecte i agraïment per la seva lluita.

Quanta feina queda per fer per la memòria històrica, per transmetre el que va succeir, tot i els silencis i oblits imposats. La darrera llamborda col·locada a Figueres és per a l’Enric Moner, un pas més de reconeixement cap a la seva persona, que s’engloba en un acte que es fa a tot Europa, segurament el projecte descentralitzat més gran per la memòria.

Un altre digne acte vinculat a la memòria històrica es va realitzar dissabte passat a la Jonquera amb la projecció del documental Veïnatges forçats. La presó de dones de Trinitat Vella, dirigit per Júlia Montilla. La taula de debat posterior amb les expresoneres polítiques, Mercè Garriga i Júlia Martí, i la Magda Oranich i la Dolors Calvet, vinculades també al documental, van ajudar a desgranar les històries viscudes en aquesta presó.

Contínuament s’entrellaçaven dos arguments paral·lels que estiraven dos cabdells, un per al fil de la història de la repressió política i el fil de color lila de la repressió de la llibertat de les dones, que malauradament també perdura. Un acte que va acabar amb la reivindicació de l’amnistia com a solució col·lectiva per a les persones represaliades condemnades per l’Estat espanyol que reclamen la independència i el dret a l’autodeterminació de Catalunya. Sota les preguntes d’Enric Pujol, director del Mume, les veus del documental van tenir un interessant debat, que ajuda a trencar aquest silenci i oblit que ens han imposat i que referma la necessitat de continuar lluitant.

Esperem que aquest fi fil de la memòria històrica ens ajudi a no permetre l’oblit i que esdevingui el fil conductor per a un futur millor per a les dones i per a la democràcia.