El raïm també fa vi

Si les dades que els Mossos donen com a primera hipòtesi es confirmen i l’empresa de les Borges del Camp Reserva de la Tierra ha posat en circulació cinquanta milions d’ampolles d’un xarel·lo que era picapoll (i altres alteracions i gats per llebre), jo els indultaria abans de condemnar-los. Amb tanta estafa barroera i tanta enganyifa basada en l’abús de poder, trobo un cert romanticisme en el fet que algú posi enginy, imaginació i feina per fotre’ns una mica a cadascú sense exposar-nos a perill. No sabem marques ni preus, però sí que etiquetaven com a vins de qualitat vins de taula que ni la naturalesa ni el treball humà havien dotat de cap gràcia especial. Els etiquetaven presentant-los com el que no eren i tampoc sabem quin sobrepreu afegien. Mandrosos tampoc ho eren. Entre vuit i deu milions d’ampolles l’any és un 3% de la producció catalana de vi (una producció mitjana de tres-cents milions llargs de litres cada verema) i quasi la meitat de la producció de les DO afectades. Fins a deu milions de vegades l’any, la cerimònia del tast pot haver resultat ridícula. S’ha flairat el vi. S’ha tastat. S’ha meditat i s’ha fet convençut el gest de consentiment. Pensaves que prenies marca i DO i regaves el dinar amb el vi de bota amb sifó amb què omplo el porró. No som res! L’àvia Neus explicava la d’aquell vinater que sentint-se morir crida a l’hereu: “Recorda, fill, si un dia et veus necessitat, que del raïm també se’n pot fer vi.”