És ‘lo que n’hi ha’

Com diria aquell, és lo que n’hi ha. Està bé escriure-ho així, per anar acostumant els ulls i l’orella a aquest succedani de català modern que per acció del castellà majoritari està mutant a qualsevol cosa menys a aquella llengua que va normalitzar Fabra. I no es tracta de la normal i lògica evolució de qualsevol llengua, es tracta de la destrucció d’una parla que en poc temps no la coneixerà ni la mare que la va parir, expressió que en aquest cas s’ha d’agafar pel costat pejoratiu. I no hi ha res a fer, el castellà omnipresent en l’audiovisual que tot ho omple passarà per damunt del català com una legió romana damunt un llogarret iber. És lo que n’hi ha, que no és altra cosa que un petit país amb un govern vençut, sense eines per defensar la llengua.