La UE perd el temps en lloc de guanyar-lo

Periòdicament la Unió Europea es posa a prova a si mateixa amb pomposes cimeres de caps d’estat i de govern, i l’única manera d’estar a l’altura de l’europeisme militant de la ciutadania és aprofitar-les per arribar a acords concrets que serveixin per resoldre els reptes més enllà dels equilibris diplomàtics que representa un club de vint-i-set membres. És el que s’esperava de la cimera d’aquesta setmana, amb dos temes centrals a l’agenda: la reacció davant la insurrecció jurídica de Polònia i la necessitat de posar fre al desbocat increment del preu de la llum. Una vegada més, la decepció ha marcat les conclusions de la trobada, que només ha servit per contemporitzar en les dues qüestions. Ja ho admetia el president espanyol, Pedro Sánchez, només de començar la primera de les dues jornades de la cimera: “Els temps de Brussel·les són diferents.” En altres paraules, la qüestió energètica no es tornarà a abordar fins a la propera reunió, prevista per al mes de desembre. D’aquesta manera, Sánchez ha vist com es refredava la seva proposta d’impulsar compres conjuntes de gas destinades a abaratir-ne els costos que després repercuteixen en les factures. Per això la roda de premsa que va oferir ahir a la tarda es va convertir en un evident exercici de funambulisme durant el qual es va limitar a assegurar sense cap entusiasme que s’ha avançat i a valorar positivament el fet que els preus de l’energia elèctrica continuïn formant part de l’agenda comunitària.

Pel que fa a la qüestió polonesa, la UE també ha xutat la pilota endavant, evitant la confrontació directa i ajornant el càstig exemplar que alguns països membres reclamaven contra un règim que desafia obertament l’autoritat judicial conjunta. Amb la patata calenta a les mans, els líders europeus volen guanyar temps, assumint el risc que el menyspreu per l’estat de dret manifestat a Polònia doni encara més ales a la repressió espanyola contra l’independentisme català.