De reüll
Més pobre que un mestre
Ho sentia de petita i és una de les expressions de paremiologia més compartida als Països Catalans, la de passar més gana que un mestre d’escola. Ara, els mestres ja no passen gana, però continuen sent menystinguts per l’administració que ha de vetllar per les seves condicions de treball. Aquesta setmana, a partir d’avui, els mestres interins alcen la veu amb manifestacions i una vaga, dijous, en contra del reial decret de reducció de temporalitat en el sector públic, l’anomenat “decret d’interins” o “Icetasso”, que agafa el nom de –sí, ja sé que ho saben– el ministre Miquel Iceta. Ministre de Cultura, ara, i ministre d’Administracions Públiques durant sis mesos, els necessaris per fer la feina bruta d’executar un reial decret destraler que poc té a veure amb la funció docent. De debò, no ens hauríem de permetre tenir polítics que només han fet carrera política, no els hauríem de votar. Al ministre Iceta li hauria anat bé treure’s la carrera, la que fos, acabar els estudis, encara que li hagués suposat un esforç, i no deixar-los a mitges. També li hauria convingut haver-se de pagar i aprovar un màster com el que exigeixen als docents interins que ara es manifesten i, sobretot, li haurien anat de perles uns quants anys a la docència per saber que el reial decret és injust i un nyap mal fet.