El fracàs de l'Estatut ens fa més exigents

Quatre anys després de l'entrada en vigor de l'Estatut de Catalunya, l'instrument que havia de servir per recompondre les relacions institucionals amb la resta de l'Estat, la vinculació administrativa que ens lliga amb els espanyols continua essent la mateixa però la distància moral i política que ens separa és més gran que mai. I no som pas els catalans els que hem provocat aquesta situació, perquè vam aprovar el text seguint les regles de joc que ells ens havien marcat, fins i tot estàvem resignats a tirar endavant una llei que ja va sortir del Parlament molt rebaixada i que, a sobre, la comissió constitucional del Congrés dels Diputats va llimar encara més. No en van tenir prou, i el Tribunal Constitucional va trinxar el poc que quedava. Durant aquests quatre anys l'Estatut s'ha anat aplicant, però ho ha fet a un ritme exasperant que evidencia la paradoxa que el govern espanyol és el menys interessat a aplicar una llei que ell mateix ha aprovat. Tan sols s'han concretat dinou traspassos dels prop de cinquanta previstos, un comptagotes que desemmascara aquells que pretenen continuar enredant el poble català amb promeses que ja sabem que no compliran. Als polítics que ens representen, però, els pertoca la responsabilitat de mirar endavant i buscar propostes de futur capaces d'engrescar-nos perquè, això sí, amb vista a la propera campanya electoral els ciutadans, escaldats, serem més exigents que mai.