El cul del món

Del coll de Balaguer cap avall, en les terres ebrenques que alguns veien com la quinta província –una expressió rància, però que anava bé per reclamar unes administracions pròpies desvinculades de la mare Tarragona–, hi plana avui dia “un rerefons de baixa autoestima”. Ho afirma un estudi que ha presentat la Càtedra d’Economia Local i Regional de la URV, elaborat pel gabinet CERES, sobre els factors que porten al despoblament en aquesta zona. La investigació dona dades objectives sobre allò que tots ja teníem clar: “Les Terres de l’Ebre és un territori oblidat.” Ho creuen tant la gent que s’hi ha quedat a viure com la que ha decidit marxar (bàsicament, per trobar més oportunitats laborals, més varietat de formació i més serveis). L’enquesta alerta que la baixa autoestima pel fet de ser originaris de l’Ebre fa que aquestes persones se sentin millor si viuen fora. I viuen fora tot i ser conscients que assumeixen un cost de vida més car i que potser tindran un lloc de feina millor però no per tenir més diners, sinó per afrontar el cost de viure en un àmbit metropolità. El cas és que uns i altres (els que s’han quedat i els que han marxat) coincideixen a veure les Terres de l’Ebre com un territori oblidat, amb poca inversió i amb una xarxa de comunicacions que fa pena. Diuen els autors de l’estudi que no ens hem de deixar emportar per la sensació que no hi ha res a fer, i que cal fomentar els atributs de tranquil·litat i qualitat de vida per atreure població. Sí. Però si no milloren la xarxa de comunicacions i molts serveis, continuarem tenint la sensació de viure al cul del món.