La petjada franquista a Catalunya
L’antiga prefectura policial a la Via Laietana de Barcelona és el símbol perfecte de com la petjada franquista perdura en els nostres dies: lluny d’aplanar el camí per convertir la sinistra seu en un espai de memòria històrica, els seus actuals responsables n’han impulsat una absurda rehabilitació arquitectònica i mantenen sota secret oficial els arxius de la repressió que permetrien identificar els botxins i fer justícia amb les víctimes. Rentar la cara al franquisme, doncs, resulta encara avui una prioritat per part d’alguns poders estatals, incapaços d’assumir que per girar full és imprescindible assumir la vergonya que va representar la dictadura i totes les seves complicitats, especialment la de la policia, que precisament des d’aquesta comissaria es va acarnissar amb els opositors polítics. En aquest sentit, són esclaridores les recents i lamentables manifestacions del secretari d’estat de Seguretat, Rafael Pérez Ruiz, quan va proclamar les suposades virtuts de la prefectura de Via Laietana qualificant-la de “símbol de servei públic que ha contribuït a enfortir la democràcia”.
Tot i que el secretari d’estat va voler matisar-ho després amb l’argument que es referia només als darrers anys de funcionament de la comissaria, la veritat és que declaracions d’aquesta mena per part de responsables polítics de pes com a mínim posen de manifest un evident menyspreu per la història i també que resulta més fàcil ofendre els represaliats que no pas molestar els fills dels repressors. La seu, que ha tingut usos policials d’ençà de 1929, es va convertir en un laboratori de tortura on la policia franquista desplegava tècniques pròpies de la Gestapo amb una impunitat total. I aquestes pràctiques es van estendre després durant la Transició, de manera que les ferides són encara molt recents per oblidar els anys més foscos. Una democràcia no pot ser consolidada mentre no es faci net amb la seva pròpia veritat històrica.
