Carreteres i carrers

Els que viuen en pobles i en entorns naturals probablement pateixen poc els inconvenients d’una carretera: soroll, trànsit i la perillositat inherent a una més alta concentració de vehicles. El soroll és una contaminació que a poc a poc es va tolerant inconscientment. Per contra, als pobles i als barris de baixa densitat de trànsit, el carrer és un punt de trobada. La carretera, per definició, comporta una més alta velocitat que varia en funció del traçat, dels serveis i de la trama urbana. El carrer té un sentit més pacificador però que depèn dels serveis i de les activitats comercials. A Catalunya hi ha una important xarxa de carreteres que pertanyen a l’Estat, la Generalitat o la Diputació. Un nombre significatiu de carreteres travessen els nuclis urbans, amb totes les conseqüències per a la salut de les persones. Camions, cotxes i motos generen un nivell de contaminació molt perillós per a la salut. Es donen circumstàncies paradoxals. A Girona, per exemple, el carrer de Barcelona, antiga carretera N-II, no ha reduït el volum de trànsit tal com era d’esperar i els vehicles pesants hi segueixen circulant. La nova normativa de circulació a 30 km/hora que regeix amb caràcter general als interiors de les poblacions, ni es controla ni es fa complir. Un altre cas és el de la carretera de Girona, actual C-270, al seu pas pel centre de Sant Feliu de Guíxols, el traspàs de la qual sembla que està a punt de resoldre’s. Aquest és un tram recte d’un quilòmetre de llarg, que la ronda de Ponent no li ha tret tot el trànsit, fet que ha convertit aquesta carretera en una autopista d’entrada i sortida on no es respecten els límits de velocitat.

Tant la Generalitat com els municipis haurien d’apressar qui correspongui per a la pacificació del trànsit en les vies urbanes, bé mitjançant la transferència d’aquestes vies als municipis i, alhora, creant sistemes de control que evitin l’incivisme: illetes, ressalts, semàfors i, per què no?, radars. Aquestes solucions no han agradat mai al comerç. Girona no ho ha resolt, potser per manca de voluntat o per decisions inapropiades. Sant Feliu aviat tindrà la possibilitat de fer-ho. De carrers que fan de carreteres i de carreteres que fan de carrers en tenim uns quants, i podríem posar més exemples. Regularitzar-ho comença a ser una urgència per evitar carregar tots els inconvenients sempre als pacients ciutadans.