Diguin el que diguin
Tinc un alcalde poc donat a les manifestacions irades, siguin de la mena que siguin. Ha encunyat un eslògan que tots els ciutadans de Mataró li esperen quan fa el pregó de la festa major de Les Santes. El discurs pot variar d'un any per l'altre, però no pas la frase que precedeix els obligats “Glòria a Les Santes!, Visca Mataró!, Visca Catalunya!” Ell demana, ens demana a tots els que seguim la festa, que ho fem “amb la rauxa necessària i amb el seny imprescindible”. I aquest any, amb una cosa necessària i l'altra imprescindible, l'alcalde Baron va sorprendre la ciutadania quan, després de recordar que Les Santes han estat declarades festa patrimonial d'interès nacional, hi va afegir amb to de seny virat a rauxa: “Nacional, sí, que diguin el que diguin nosaltres som una nació!” No cal dir que l'arenga va provocar l'entusiasme i els aplaudiments de la concurrència. Tot i que algú hi pugui veure alguna intencionalitat electoral –les municipals són a menys d'un any–, és evident que quan un alcalde com el meu, nascut a Melilla i catalanista de cap a peus, home de tarannà prudent i moderat etziba una frase així des d'un balcó engalanat de festa major, vol dir que la sang corre calenta per les venes de la gent de seny d'aquest país. La reacció catalana davant la sentència del Tribunal Constitucional deu haver deixat perplexos els seus venerables membres.
