1847

que han passat des que Meucci va construir el primer telèfon, aquest aparell ha evolucionat fins al punt d’esdevenir un giny imprescindible. El telèfon és necessari per a tot i, també, per parlar. Les companyies telefòniques ja no venen minuts de conversa amb la família i els amics, ni paquets de trucades per a empreses. Ara els minuts de conversa els regalen, perquè cada vegada hi ha menys gent que els vulgui.

o Bell reconeixerien un telèfon en els aparells que portem ara a la butxaca? És evident que, d’entrada, no. Això, lògicament, no només passa amb el telèfon. Creieu que l’inventor de la càmera fotogràfica reconeixeria una càmera en l’aparell que portem tots a la butxaca? Què pensarien els germans Lumière dels nostres mòbils, de Youtube o de les plataformes digitals? Què en diria l’inventor de la màquina d’escriure, de les converses per Whatsapp?

del segle XIX al XXI. No només aparells, tecnologia o ciència. També hem avançat socialment. Durant el segle XIX, els avenços tecnològics a Catalunya van obrir les portes de la Revolució Industrial que havia començat anys enrere a Anglaterra. Amb la modernització de les fàbriques va arribar la reducció dels horaris laborals i les millores sindicals fins a la jornada laboral de vuit hores, consolidada després de la vaga de la Canadenca, l’any 1919. Què pensarien els obrers que van lluitar en aquelles vagues de l’actual sistema de teletreball?

solen ser els més difícils de consolidar. Penseu en una cosa tan simple com la igualtat salarial entre homes i dones. Passen anys però la desigualtat sembla impossible de superar, i això mateix passa amb les classes. Què creieu que pensarien els burgesos del segle XIX si veiessin desaparèixer els seus privilegis a favor de la igualtat entre persones? Què pensarien Isabel II o Alfons XII si escoltessin les cançons que Valtònyc va dedicar al rei emèrit i la seva família?

d’injúries a la corona diu el que diu. Està redactada amb les idees i el calidoscopi propi de l’època. El més sorprenent és que al cor d’Europa continuïn vives aquestes lleis i que l’Estat espanyol hi apel·li, després de 40 anys de dictadura en ple segle XX, i amb una transició “modèlica” amb la figura del rei com a “garant de la recuperada democràcia”. No veiem, després d’una transició modèlica que aquesta llei, com a poc, és anacrònica? I, encara més, ha de venir el raper de sa Pobla per fer valer el Conveni Europeu de Drets Humans i defensar la causa de la llibertat d’expressió.

ha esdevingut, de sobte, una causa general. Perquè la llibertat, encara que no ho creiem, ens afecta a tots. I és important que tots ho creiem per fer-la real. No n’hi ha prou de ser capaç de dir el que un pensa sense por a la censura i les represàlies (perquè no n’hi ha d’haver, de represàlies), sinó que hem de ser capaços de generar un sistema prou tolerant en què l’expressió d’opinions sigui el punt de partida de l’enriquiment col·lectiu. Creieu que això és possible? Els drets fonamentals, a vegades, sembla que persegueixin quimeres inassumibles, però només perseguint somnis podem arribar a fer un món millor. No és així?

de Bèlgica aquesta setmana ha tombat la llei d’injúries a la corona, redactada el 1847, i col·loca Valtònyc lluny de l’extradició. El dia que Josep Valtònyc va decidir agafar un vol a Brussel·les per unir-se a la causa dels exiliats catalans, ho va fer amb l’esperit d’aquell que persegueix un somni. I, de moment, ha demostrat que les seves passes tindran conseqüències per la causa comuna. Felicitats, Valtònyc!