Votar per salvar el català

Amb la nova llei espanyola de l’audiovisual no només està en joc el futur de la llengua catalana, sinó el de tota una indústria que situava Catalunya com un referent per la seva capacitat de crear talent, negoci i llocs de treball. Un referent que s’estava diluint com un terròs de sucre per culpa de la desinversió i la fuga cap a Madrid.

Fer política és aprofitar el poder que et donen les urnes per canviar les coses. I això és el que ha fet ERC aquest divendres: fer servir els vots dels seus 13 diputats a Madrid per fer canviar una llei que deixava l’audiovisual en català en la misèria i fixar un percentatge de producció en les llengües cooficials. És una bona notícia que la llei de l’audiovisual s’aprovi amb els vots d’Esquerra i no del PP. I també és una bona notícia que la decisió d’ERC encara sigui reversible; els pressupostos tot just comencen la tramitació al Congrés i si el compromís del PSOE de protegir el català no avança, encara són a temps de tombar-los. Cosa que haurien de fer si no es compleixen també la resta de compromisos: que s’executi el pressupost de l’any passat, la transferència dels 18 milions d’euros per la gestió de les beques universitàries, la gestió de l’ingrés mínim vital o la inversió per a un corredor humanitari.

Ja sabem que el nostre objectiu polític és la República, però mentrestant no l’aconseguim els nostres representants ens han de servir per protegir i reforçar l’autogovern i els signes d’identitat. No fos cas que, quan aconseguíssim la República, ja se’ns hagués escolat entre els dits allò que ens feia ser nació, com ara la llengua.