El voraviu
Negociar la mina d’or
Només d’obrir la porta al diàleg sobre els comptes ja ens han tirat bateig
Ho heu vist? Heu vist quina meravella, dialogar i negociar amb el govern més progressista de la història d’Espanya? Tot just hi ha un simple acord per a la tramitació dels pressupostos –“ahir no vam donar un sí; ens vam obrir a negociar”, explicava molt bé Marta Vilalta– i ja n’hem tret les beques. Recordeu les beques? Venen del 2005 i surten cada vegada que ens han de vendre res. Com els anissos quan els padrins tiraven bateig a la mainada a les escales de l’església. Aquesta vegada la transferència serà immediata. Divuit milions d’euros, eh! Paraula de Rufián. Divuit sis-cents mil, concretament. I ara comença la negociació, la suada que venen anunciant de fa dies. Només els rucs del PSOE creuen que ja ho tenen. Però no. La negociació comença ara. Circula un foli sense segell de cap dels dos partits i sense cap signatura de ningú que ho diu. El foli porta un títol ben clar. En castellà, perquè és el que es va repartir a la roda de premsa de Madrid: “Acuerdo para favorecer la negociación de la LPGE22”. I sí, deixa ben clar que negociar amb el govern més progressista de la història és una mina d’or. Les beques per una banda. Per l’altra hi haurà quotes de català a la llei de l’audiovisual, que no s’aprovarà si no és amb l’acord d’ERC; i aquest mateix mes de novembre naixerà una nova comissió per analitzar els incompliments pressupostaris del govern de l’Estat amb Catalunya. Tal com ho llegiu. Una autèntica mina d’or.
