Un pegat no blinda res

Pretensiosos com som, fa dies que parlem de blindatge del català quan parlem que la llei de l’audiovisual marqui quotes obligatòries per a les llengües cooficials. “Es buscaran les millors fórmules per garantir un percentatge de producció, doblatge i subtitulació en llengües cooficials que requerirà la conformitat d’ERC per aprovar la llei.” Independentment del que en surti, de la negociació que s’ha obert, pensar que un percentatge obligatori blinda res és molt pensar. A banda que La Moncloa ja va dir que és impossible blindar el català abans dels pressupostos i que el que hi podrà haver és “una mena d’acord verbal”, centrar l’atenció de la lluita per la llengua en la llei de l’audiovisual és un autoengany més i no blinda res. Millor que hi hagi quota, tant se val. I com més alta sigui, millor, tant se val. És un pegat. Sense un estat propi i amb un estat en contra, el català és mort. Ens mataran la llengua, sí. Si no reaccionem no ens quedarà ni llengua. No atraparem els canvis tecnològics. El peix es mossega la cua. A cada innovació ens quedem sense oferta i sense oferta no hi ha demanda i el mercat decideix i ja hi tornem a ser. Podrem lluitar fins a l’extenuació, però sense estat ens extenuaran segur. Ni es creuen el plurilingüisme ni la plurinacionalitat. Saben que per carregar-se la plurinacionalitat s’han de carregar el plurilingüisme. És aquí on volen arribar. No blindem res. És un pegat. Només l’estat propi blindarà la llengua.