De set en set
Silencis i sorolls
Si aquest matí o qualsevol altre matí a partir d’avui passen per davant del Parlament de Catalunya hi trobaran algunes persones, en silenci, palplantades a les portes. Són els membres del col·lectiu del Silenci, que va iniciar el seu camí el juny del 2018 amb l’acció Silenci... Rebel·leu-vos, davant del Palau de Justícia de Tarragona, que va durar fins l’octubre del 2019 i que es dirigia als jutges, fiscals i cossos policials, a qui se’ls demanava que es rebel·lessin contra la injustícia que va suposar la violència exercida l’1 d’Octubre. Avui mateix, amb la mateixa filosofia de protesta no violenta, comencen al davant del Parlament la nova acció Silenci... Plantem cara. Però els destinataris de la interpel·lació són uns altres: són els membres del govern i els partits polítics que “en un moment o altre” s’han manifestat a favor del dret a decidir. El col·lectiu diu que, igual com se sentia Lluís Maria Xirinacs fa vint anys, se senten “disgustats, venuts, estafats, domesticats i silenciats pel que han fet i fan, i pel que han deixat de fer, els nostres representants polítics”. Creuen que els diputats no són dignes de representar el poble perquè no són fidels al seu mandat, titllen de “falses” les taules de diàleg i asseguren que estan farts de les misèries dels nostres partits. Han demostrat ser persistents. I, tal com estan les coses d’estroncades, aquest silenci és bo per fer soroll. Deia fa uns mesos en aquest diari Lluís Pastrana, membre del col·lectiu, que ”a l’Estat, el que realment li fa por, no en dubteu, és la ciutadania, la ciutadania organitzada”. Als polítics d’aquí segurament també. Tornem-hi doncs.