4.000 setmanes

La periodista i columnista del Financial Times Nilanjana Roy ha escrit que el confinament ens va fer milionaris en temps. En general, és clar, perquè cada casa és un món. Però en general, sí, vam ser milionaris en temps. I això és molt important, perquè és el temps, no els diners, el que és finit. El problema és que, segurament, arribats a aquest punt ja ens hem arruïnat. Potser econòmicament, però segur que en temps. Un altra periodista, Oliver Burkeman, ha escrit el llibre Four thousand weeks: time and how to use it. Hi argumenta que, si tenim una esperança de vida de 77 anys, estem 4.000 setmanes a la Terra. No és tant temps i, com sabem, va molt de pressa. Així que cadascú faci el càlcul de les setmanes que li queden i, conscient de la finitud, pensi si vol continuar vivint amb urgències, llistes de tasques per fer, esclau de la productivitat i intentant atrapar-se a un mateix.

No sé si vivia estressat Aldo Campeol, mort als 93 anys. Era propietari de Le Beccherie, restaurant obert el 1939 a Treviso, que teòricament era l’inventor del tiramisú. Dic teòricament perquè, en realitat, van ser la seva dona, Alba di Pillo, i el xef Roberto Linguanotto els inventors. Buscaven el pastís que despertés de cop qualsevol que el provés. Tot venia perquè quan va néixer el primer fill de l’Alba, en Carlo, la seva sogra li preparava un combinat de crema i cafè que era una injecció d’energia. Tiramisú ve de l’expressió “tireme su”, que en el dialecte del Vèneto vol dir “aixeca’m”. Al final, l’Alba i el xef van trobar la solució en el mascarpone fresc. Ho posa en relleu Francesca Verdura, que vol reivindicar que “la del tiramisú és una història de dones, de mares i de casa”. Ara que és moda el mindfulness, entreu al web de Le Beccherie i feu el pastís. Viureu més atenció plena que en la vostra llista de tasques. I segur que, desaccelerant, ajudarem la Greta Thunberg.