Meditació de les deixalles
Canvi de sistema per al tractament de rebuig, deixalles, detritus. He anat a buscar, a l’Ajuntament del meu poble, la targeta identificativa per accedir a obrir els contenidors on s’hi posen els residus –casolans en el meu cas–. M’han explicat que es tracta d’engegar una prevenció i una selecció correctes de les nostres deixalles, per reduir els problemes ambientals. Res a dir, hi estic totalment d’acord, convençut que el món ha d’anar cap aquí, cap a regular tot això de les deixalles, un problema que cada dia que passa es fa més gran i més greu.
Ara els contenidors de matèries orgàniques, paper i cartró, envasos lleugers i vidre, seran d’accés restringit, només els podran obrir i usar els qui tinguin la dita targeta. A més m’han donat un petit paquet d’adhesius amb codi QR, que em demanen d’enganxar en un punt visible cap al mig de la bossa, perquè els qui se’n cuiden sàpiguen, quan convingui, de qui és la bossa plena de residus. Em pregunto, però, que si algú no hi fixa l’adhesiu, com podran saber qui és que, sense identificar-se, tira bosses dins el contenidor. Diu que de moment no serà pas d’obligat compliment, i això em porta a pensar una altra cosa: si només es tracta d’obrir un contenidor tancat, quina mena de solució deu ser aquesta? Però vaja: un servidor a complir i a callar, que és el que volen els qui manen, aquí, a Manila, a Pyrgos i a Sant Celoni.
Hem passat una època que ens pensàvem que tot anava i seguiria anant bé, però el brillant estel duia un pes a la cua que no vèiem, i ara ja en comencem a patir les conseqüències: el problema de les deixalles és evident, fa trenta o quaranta anys ens semblava que no havia d’arribar mai, i només és un dels problemes que ens afecten, no cal que ara em posi a fer cap llista.
Per recomanació del senyor rector del meu poble, que en els sermons hi insisteix molt, tot sovint llegeixo passatges de la Bíblia. I tot meditant en el passat i en el que ha de venir, és quan se m’ha acudit aquesta pensada, que bé es podria aplicar a la nostra vida actual: l’Antic Testament promet prosperitat i el Nou, adversitat. Perdonin, però això de meditar deu ser un acte antinatural, perquè allò normal és estar fent sempre alguna cosa: xerrar amb el veí, escoltar la ràdio, divagar, triar fesols…
