El català, en estat d’alarma

Les dades sobre el descens pronunciat de l’ús del català a les escoles en els darrers quinze anys són un bany de realitat que desmenteix la creença que la immersió lingüística en l’ensenyament garantia, si més no en l’àmbit escolar, la protecció i el futur de la llengua pròpia de Catalunya. L’estudi presentat dijous per la conselleria d’Educació és parcial i ha de ser necessàriament completat, però descriu una situació alarmant, decebedora i paradoxalment no del tot sorprenent, sabent com sabem per altres estudis que l’ús social del català també és molt més baix ara que fa deu anys. Hi ha més factors. És obvi que no s’ha complert la legislació vigent que estableix que el català és la llengua vehicular de l’ensenyament, i aquesta és una responsabilitat clara del govern. Però també s’ha de dir alt i clar que la judicialització de la llengua –amb sentències que imposen quotes de castellà– i la propaganda política –amb absurdes acusacions de persecució del castellà– han posat centres, directors i professors en la diana i han condicionat la seva labor i la seva actitud lingüística també a les aules.

El català és una llengua minoritària, que no té un estat al darrere per protegir-la, sinó que el té al davant, massa sovint en contra, i que cada dia ha de sobreviure al tsunami d’una llengua majoritària, el castellà, que inunda quioscos, llibreries, la televisió, l’espai digital, les xarxes socials, les plataformes i els carrers. El bilingüisme, no hi ha dubte, és una riquesa i un avantatge, però també necessita un cert equilibri, que fa temps que no existeix. Això exigeix actuar amb la convicció de sempre, amb la fermesa que ha faltat els darrers anys i sense els complexos i la cortesia mal entesa tan habituals entre els catalanoparlants. El català ha de tornar a ser la llengua vehicular a l’escola perquè això és vital per a la cohesió social i la igualtat d’oportunitats, però també ho ha de ser en la societat, perquè l’hi va la supervivència. I en això tanta responsabilitat hi té el govern de la Generalitat, com cada un dels ciutadans d’aquest país.