De reüll
Anys de vendre la moto
Durant anys, els periodistes que ens hem dedicat a la informació laboral hem hagut d’escoltar en infinitat d’ocasions les pressions dels sindicats (majoritaris o no) per instar els partits polítics a derogar l’anomenada “reforma laboral” que tanta precarietat va portar a les relacions laborals entre treballadors i empreses, amb benefici, és evident, per a les empreses i l’abaratiment exagerat dels acomiadaments. I també als mateixos partits, en campanya electoral, els havíem de sentir fanfarronejant sobre la revolució que farien en arribar al poder per posar fi a una normativa instaurada, amb culpabilitat compartida, pels governs socialista i popular (no oblidem, però, que el decret llei aprovat el 2012 per Mariano Rajoy va ser el més lesiu). Amb tot, i després de tensions semàntiques en el govern espanyol, la setmana passada la ministra més progressista de la història, Yolanda Díaz, va reconèixer que la mal anomenada “derogació de la reforma laboral” no es pot fer “tècnicament” i va limitar la renovació a no més que un procés de neteja estètica que permetria recuperar alguns “drets laborals arrabassats” per la normativa del 2012 però que en cap cas significaria algunes millores importants, com la de la indemnització per acomiadament. Ja tenen, doncs, més motos per vendre.