Ponsatí, la llengueruda

De tant en tant oxigena el cervellet ensopegar amb declaracions com les de la consellera Clara Ponsatí, a qui l’àvia Neus segurament qualificaria com llenguallarga, llengueruda o llengua d’infern. La falta de pèls a la llengua (dissabte al FAQS, però qualsevol dia a qualsevol lloc) de l’actual eurodiputada potser tingui molt a veure amb el fet que es guanyi les misses a la seva càtedra de la Universitat de Sant Andrew a Escòcia, a la qual té retorn més enllà de la política institucional. O potser no, potser és que és llengueruda de mena. Llengueruda com qualsevol adolescent, que és el que és en el terreny de la política de representació, una adolescent. En qualsevol cas, en aquests temps de verb enrevessat, frases de múltiples sentits i el·lipsis tramposes, el parlar clar de Clara Ponsatí genera verdaders punts d’inflexió en situacions viscudes que tots teníem clar que no havien estat res més que sexe, però que n’hi continuàvem dient amor. Va fer molta feina aquella primera que “Jugàvem al pòquer i anàvem de catxa”, de juny del 2018, que ella mateixa va llançar com a “farol” en lloc de catxa, i com a “farol” va fer fortuna. La de dissabte al FAQS, també serà de les que s’esculpiran a escarpa i martell en la pedra d’homenatge al procés. “El Tsunami democràtic va ser una estafa tremenda per al poble de Catalunya.” Quanta raó! I és més per la vergonya que comporta que per por a represàlies que temen, que els cervells del Tsunami s’amaguen!