La viciada renovació del TC
El Congrés dels Diputats espanyol farà avui un pas endavant per desbloquejar la renovació de càrrecs caducats dels òrgans constitucionals, votant i aprovant el nomenament de nous magistrats del Tribunal Constitucional, però al mateix temps farà dos passos enrere en la credibilitat d’aquest tribunal i, per extensió, del funcionament de l’estat de dret a l’Estat espanyol. Tractant-se del més alt tribunal de l’Estat, hauria de ser exigible que els seus membres fossin triats responent a un criteri d’idoneïtat, basat en la independència, exemplaritat professional i prestigi personal, que donés garantia d’imparcialitat en la interpretació de la llei i la seva aplicació. Però aquests no són els principis que mouran la designació d’Enrique Arnaldo i Concepción Espejel, tots dos proposats pel PP i tots dos perseguits per una fonamentada sospita de parcialitat. L’exemple d’Arnaldo és paradigmàtic pel seu llarg historial de col·laboració amb la FAES, de posicions hostils amb l’independentisme o amb els governs de Rodríguez Zapatero, i de col·laboracions professionals remunerades amb administracions governades pel PP, en alguns casos amb un conflicte d’interessos evident.
El PSOE ha preferit prioritzar l’acord global i desencallar la renovació d’alguns òrgans, potser assumint aquestes designacions com un mal menor i gestionant internament la nova topada amb Podem i fins i tot dins el mateix PSOE. No obstant això, el mal no sembla gens menor quan el que en surt clarament perjudicat és la imparcialitat, la credibilitat i el prestigi d’un Tribunal Constitucional. Acceptar aquests nomenaments i el criteri que els empara suposa, a més, tancar els ulls al problema de fons, que és l’evident politització i falta d’independència, en aquest cas, dels magistrats del TC, extensible als del Suprem, i l’ús il·lícit, viciat i partidista que fan els grans partits del sistema de la potestat que els atorga la Constitució d’intervenir en la composició d’aquests òrgans.