El voraviu
Pandora no mata Albiol
Si freses males herbes de l’hort en lloc d’arrancar-les una a una, les sembres
No és que hi tingui cap interès, ni que hagi fet cap estudi que ho evidenciï, ni que m’hagi influenciat l’enquesta que ell fa córrer dient que ja obtenia majoria absoluta abans que li organitzessin aquest sidral que va culminar dilluns passat amb l’elecció del socialista Rubén Guijarro en la cinquena investidura que viu la ciutat de Badalona en sis anys. Repeteixo. Cap interès, ni cap estudi, ni cap influència. És només una sensació. Una flaire. Fa l’efecte que dels “papers de Pandora” i la moció de censura que han originat no en resultarà la mort (políticament parlant) de Xavier García Albiol a Badalona, sinó tot al contrari. És un altre punt i a part que haurem d’esperar que duri fins a final de mandat i que no es trenqui abans, però que em temo que representarà aliment en vena per al polític popular. En l’hipotètic cas que la nova aliança no aguantés fins a les properes municipals i ens trobéssim amb una sisena investidura (s’investís de nou Albiol, o no), llavors pla que hi hauria Albiol per a estona. La gent “Ppopular” més aviat escasseja a prop meu i la majoria de companys i amics amb qui intercanviem parers de política ballen per un peu amb el relleu d’Albiol. El troben imprescindible. Però no els puc fer costat, i a fe de Déu que no m’empiparà equivocar-me i donar-los la raó. Pandora no matarà Albiol. Si freses un camp ple de males herbes en lloc d’arrancar-les una a una, les sembres. Pandora, com fresar, sembra Albiols.
