Les vendes avançades d'habitatges

La venda d'habitatges va créixer vigorosament el primer semestre d'aquest any, continuant una tendència iniciada en l'última part del 2009 i que, segons tots els indicis, tindrà continuïtat fins a finals del 2010. ¿Som al davant d'una recuperació de la compravenda immobiliària o es tracta, més aviat, d'un miratge? Sembla que la segona opció s'ajusta més a la realitat. Aquesta revifada del mercat immobiliari té almenys dues causes. La primera, l'anunci del govern espanyol de l'extinció de les desgravacions fiscals per a l'adquisició del primer habitatge a partir de l'any que ve. La segona, la disminució dels preus per causa de la crisi.

La reactivació del mercat és aparent, doncs. El que ha succeït és que molts compradors han avançat la seva adquisició per beneficiar-se de desgravacions. Per aquest motiu, és previsible que les vendes recaiguin en la depressió durant els dos pròxims anys, fenomen que podria influir en noves disminucions dels preus. Aquest és un cicle conegut que al nostre país es presenta de manera superlativa pels excessos d'anys passats. Un dels grans danys col·laterals de la bombolla immobiliària és que es va nodrir amb mà d'obra intensiva. És a dir, que l'increment de la producció no va anar acompanyada d'una millora de la productivitat neta. Per això la nostra taxa d'atur actual és espectacular en comparació amb la de la resta del món industrialitzat. El mercat immobiliari tardarà temps a fer net.

És difícil saber si l'economia catalana haurà tret alguna lliçó profitosa d'aquesta crisi al darrere de la qual hi ha, entre altres raons, la conversió de l'habitatge en un objecte d'especulació. Tot el període del diner fàcil costarà molt de superar, perquè els recursos abocats en l'especulació no es van utilitzar ni en economia productiva ni en formació del personal. Ara s'intentarà recuperar el temps perdut. Per aconseguir-ho, cal que el govern espanyol tingui clars els objectius, cosa que a hores d'ara no sembla que passi.