Keep calm
Jatahy: els clarobscurs i el feixisme
És l’hora violeta que descrivia Eliot, aquell moment, entre dos llustres, en el qual es fa difícil distingir els perfils, saber l’exacte contorn de les coses. Quan la claror ja ha minvat i quan la nit encara no és present. El crepuscle que dilueix les certeses i que dura tan poc, allà on perceps que la llum s’apaga i es va fonent sense saber com. Fineix un dia i fineix també un món. És el que en francès es coneix com “entre chien et loup”, l’hora esquiva, l’instant en què tot es confon. És també el títol de l’espectacle que Christiane Jatahy ha estrenat a Temporada Alta, una revisió de la pel·lícula Dogville que investiga i reflexiona sobre l’aparició de l’estrany que fuig d’un perill i que es refugia en una comunitat que també l’acaba rebutjant, amb la qual cosa l’estranger retorna a la por de què fugia i la recupera com a arma llancívola. És un resum molt concís del muntatge de Jatahy, que inclou molta més informació, més complexitat, tècnica i moral, però la lliçó és aquesta: pot ser que sigui massa tard. Quan apareix el monstre (i aquí també podria intervenir Gramsci, quan parla dels llustres històrics i ideològics), la violència no és una circumstància hipotètica, sinó una condició imprescindible, essencial. Parlem de feixisme, és clar, i Jatahy ho fa des de l’experiència brasilera: “No veiem el feixisme perquè porta màscara.” Fins que ja no hi som a temps, quan ja s’ha instal·lat entre nosaltres i “ha crescut tan de pressa”, entre el silenci de quan es camufla i l’estupor de quan comença a triomfar. Clarobscurs.
“Entre chien et loup” és teatre polític perquè parla del present i de les maneres d’afrontar-lo. És teatre polític perquè ens obliga a un enfrontament amb les ombres que s’imposen en l’espai indefinit de la contemporaneïtat. El feixisme no és una ideologia, sinó una pràctica sistemàtica de la violència, que s’imposa com a factor de claredat en una societat els valors de la qual caminen a les palpentes. Això és el que ens explica Entre chien et loup: l’arribada que no vam saber percebre del monstre.