A la tres
Vidres i finestres
Deia aquesta setmana la consellera d’Acció Exterior, Victòria Alsina, que, tot i que l’acció exterior de la Generalitat està situada a l’ull de l’huracà de la repressió (que ho preguntin, si no, a Josep Lluís Alay o als 34 alts càrrecs que persegueix el Tribunal de Cuentas), el govern català en general i el seu departament en particular hi creuen tant que destinaran l’increment de pressupost de l’any vinent –veurem si gràcies a la CUP o al PSC– a “normalitzar i consolidar” l’acció exterior i a “teixir aliances amb el cos consular acreditat a Barcelona”. Està molt bé. Però a mi, que ja saben que no sé per què em fixo en detalls menors, de la intervenció de la consellera al Parlament el que em va cridar més l’atenció van ser algunes dades que va donar. A teixir aquestes aliances el seu departament hi destinarà enguany, va dir, mig milió d’euros; i en total per a les delegacions a l’estranger hi ha una partida de 3,8 milions. La pista del que representa això, tristament, la va donar la mateixa consellera, quan, com qui no ho vol, va fer algunes comparacions: la representació permanent d’Espanya davant la UE es gasta un milió d’euros anuals en neteja de vidres i finestres de l’edifici, i la jardineria de les ambaixades de Mèxic, Austràlia o la Santa Seu està per sobre dels 60.000 euros anuals. Em va recordar aquell #Coses del BOE que l’ara president Aragonès publicava a Twitter i que van acabar convertint-se en un llibre a quatre mans amb el periodista Andreu Mas. 250.000 euros en paper higiènic per a dependències policials; 105.000 euros en catifes per a la residència privada del rei... N’hi havia un munt d’exemples que superen, i amb escreix, el que la consellera es podrà gastar aquest any vinent si la CUP –o el PSC, o qui sigui– permet aprovar els pressupostos. I ep!, això seu algú encara ho interpretarà com a malbaratament o, és clar, com a malversació de fons públics. Les altres partides, les del BOE, es veu que són despeses corrents. Normals i corrents, vaja. La ironia, consellera, és que sigui justament el mateix Estat qui a hores d’ara més està internacionalitzant el que passa a Catalunya arran de la incessant –també en derrotes– persecució als de l’exili.