El PSOE i bla-bla-bla

“Senyors del PP, amb la ultradreta no es competeix, a la ultradreta se la combat”, va etzibar la ministra espanyola d’Hisenda, la socialista María Jesús Montero, al PP, fa uns dies. Doncs, tota la raó; a l’extrema dreta se la combat, i una manera de fer-ho hauria estat que el govern de Sánchez –el de Montero, el del PSOE-Unides Podem– no hagués enviat la ministra de Justícia a l’exhumació de Franco; amb un notari per aixecar acta n’hi hauria hagut prou. També hauria pogut evitar que familiars del dictador traguessin el fèretre a l’espatlla. Una altra manera seria, per exemple, una condemna de l’Estat al cop contra el govern de la Segona República. També ho seria que el govern espanyol –el de Montero– deixés d’obstaculitzar els processos judicials per crims del franquisme que s’estan tirant endavant en altres països i complís l’obligació d’extradir o jutjar els responsables de les violacions de drets humans durant la dictadura i la Transició. Combatre l’extrema dreta és sobretot dir les coses pel seu nom i deixar de parlar de “nostàlgics” o “populistes”. Ni nostàlgics, ni populistes: feixistes i punt. Perquè posant-hi altres noms el que fem és rebaixar la gravetat de la situació i, com ens recorda l’Alba Sidera Gallart, el feixisme no és una ideologia, és un crim. I, posats a dir les coses pel seu nom, cal recordar que l’actual Constitució espanyola es va pactar amb la dictadura feixista, i la manera de combatre el feixisme de debò seria eliminar-ne els articles de matriu feixista, com ara algunes funcions que s’atribueixen a l’exèrcit i els eufemismes amb què es designen les nacions que estan dins l’Estat espanyol.