A l’Empordà resistirem...
A l’Empordà resistirem més temps les dues probables extincions: la de la llengua catalana i la de la humanitat pel canvi climàtic. Ep, que ningú no s’esveri, que ni l’una ni l’altra són per demà, perquè són per... demà passat. Al Palau del Vent l’agonia d’ambdues liquidacions serà més llarga: la patuesització de la llengua ara mateix ja va més lenta que a Barcelona; i el desballestament climàtic –calorades, inundacions, apagades...– no es patirà tant de cop com en les dues pàtries: la sentimental i l’oficial. Quant a la llengua tindrem alguns micropobles per seguir practicant-la a la vora del foc i, pel que fa al terrabastall climàtic, disposarem de la muntanyeta (que conté el castell de Figueres) o de Sant Pere de Roda per enfilar-nos-hi quan l’aigua ens arribi al cul.
Els dos processos terminals s’assemblen prou i els savis diuen que podrien evitar-se, sí. En efecte, la majoria del públic, amb el pensament posat en la història mil·lenària i en els fills i els nets, opina que caldria fer alguna cosa per aturar-los. De la llengua creu que, uns, caldria que la parlessin més, i els altres, aprendre-la; i que les institucions, de la Generalitat a les escoles passant per comerços, indústria, judicatura, cine... fossin conseqüents amb les lleis que no compleixen. Del canvi climàtic veuen que si consumíssim menys carn (els pets de les vaques...), si s’acabés el low cost aeronàutic, si no agaféssim el cotxe per anar a pixar, si no malbaratéssim tant menjar, si no tinguéssim tantes piscines... segurament l’atmosfera i el subsol millorarien. Però, ai las, resulta que, uns, reconeixen que enceten totes les converses en castellà amb cambrers, botiguers i qualsevol desconegut. I que als altres –sud-americans, magribins o exsúbdits de l’URSS– no els cal aprendre català si poden viure perfectament en castellà. Afegim-hi molts mestres que indolentment incompleixen la llei o, posem, TV3 i Catalunya Ràdio, que paguen bons sous a professionals semianalfabets en la llengua del mitjà. Altrament, i en perfecte esquizofrènia, seguim malbaratant aliments, pensem que el vegetarianisme és cosa de sectaris, posem la calefacció per anar en samarreta per casa, no tolerem molins de vent a la badia de Roses... Ni amb la llengua ni amb el clima no hi ha déu que ens reprogrami. Però abans cauran els comunistes, els socialdemòcrates, els sindicalistes, els jueus..., que no pas els empordanesos.
