A la recerca de la motivació

Els que tenim fills a segon de batxillerat (el COU dels boomers), aquests dies sentim a parlar sovint del TdR. La sigla correspon al treball de recerca que comencen a esbossar durant el primer curs i que presenten ara, tant de forma escrita com oral. És una investigació que l’alumne elabora al voltant d’un tema que escull lliurement i amb el seguiment personalitzat d’un tutor. L’objectiu és posar en pràctica els coneixements adquirits, aprendre a seleccionar i tractar les fonts d’informació i documentació, a treballar de manera autònoma i a desenvolupar l’esperit crític i creatiu. La idea i els propòsits són boníssims. Després, l’èxit ja depèn de factors diversos, des de la vàlua i la dedicació de l’estudiant fins a l’encert en la tutoria assignada o la matèria treballada. 

El meu adolescent ha investigat la tinció i el desgast de la dent humana i per fer-ho vam conviure uns dies amb gots plens de líquids àcids i queixals de ves a saber qui per observar-ne les conseqüències. Jo només vaig veure que, per analitzar els efectes del vi, el plançó podia haver utilitzat qualsevol ampolla de batalla, però just va agafar un tresor de regal que em guardava per a una ocasió ben especial. Això ja és història de l’anecdotari familiar, però la veritat és que brindo per iniciatives com aquesta del TdR, perquè contribueixen a l’estimulació estudiantil en un moment vital essencial, en ple desenvolupament i molta desorientació, en què és tan fàcil caure en la desídia i el tantsemenfotisme.

És curiós pensar en la importància d’incentivar activitats d’aquest tipus durant els cursos preuniversitaris, en la necessitat de treballar per construir una societat basada en la inquietud, l’esforç, l’estudi, la recerca, ara que el Ministeri d’Educació acaba d’aprovar un reial decret que permetrà als alumnes de batxillerat de passar de primer a segon amb dos suspensos i obtenir el títol amb una assignatura pendent. Diuen que així es pretén fomentar la motivació i no pas el càstig traduït en la temuda repetició de curs, que permet fer un monitoratge individualitzat de l’alumnat i valorar qüestions conductuals que van molt més enllà d’una nota acadèmica. Vist així sona meravellós. Però em poso en la pell d’un adolescent i detecto una motivació tremenda per un TdR que respon més aviat a temps de relaxació.