Driblatges a sirenes

Al PSOE li calen els 13 diputats d’ERC per mantenir la legislatura viva, aprovar el pressupost estatal. Però el PSC no és imprescindible per aprovar els comptes catalans, almenys de moment. És una diferència abismal en política, per molt que els altaveus del PSC apugin el volum al màxim intentant obviar-ho. Salvador Illa va aprofitar ahir els dubtes existencials de la CUP per intentar l’enèsim cant de sirena, que obriria una nova fase política amb l’esquerda de la majoria independentista de la legislatura. Li recordava ahir el president Aragonès: “Res és gratis en política.” A més d’intentar lligar la força negociadora dels republicans ben curta a Madrid, els socialistes mantenen l’aspiració d’engegar el “retrobament”, com recordava de visita Iván Redondo. Des d’un “govern a l’ombra” tot es fa més complicat.

La CUP s’ha situat en el seu espai habitual de confort: el tacticisme que esprem fins al final la negociació. En plena emergència social per la pandèmia, considera fer descarrilar un pressupost regat en abundància amb diners europeus. Un 17% més d’una inversió rècord i partides clarament situades a l’esquerra: com la prova per a la renda bàsica universal, 1.500 mestres més, gratuïtat per a les llars d’infants, 5.000 habitatges públics o un 15% més per a salut. Setmana rere setmana, el govern ha negociat incorporar demandes del soci de legislatura. Si la CUP salta, podria trobar-se la piscina sense aigua. Aragonès obre la porta a negociar amb els comuns, el que de passada permetria sumar nous actius al sobiranisme. Driblatge.