Negocieu, maleïts

I no és maco, això? A la banda local de la plaça de Sant Jaume, pressupostos; al parc de la Ciutadella, pressupostos, i a les Corts espanyoles, pressupostos. Tots mirant de presentar-ho com una terrible marató, una mena de “Negocieu, negocieu, maleïts” paròdia del Danseu, danseu, maleïts de Sidney Pollack (1969), amb Jane Fonda i Michael Sarrazin. Però res a veure amb les peripècies d’aquells pobres desgraciats que provaven de sobreviure a la misèria generada per la crisi del 29. Res més còmode aquesta tardor que negociar uns pressupostos. Ja ho va dir el conseller Giró: “O pressupostos o pressupostos.” No era una catxa. Sabia els que es deia. I és així a pertot. La resta, teatre. Tant el regidor Jordi Martí com el conseller Jaume Giró, com la ministra María Jesús Montero, tenen molt clar que aquest any els sortiran festejadors de sota les pedres i que no hi ha cap perill que s’hagi d’entrar al 2022 amb pressupostos prorrogats. Com voleu que no es trobin valedors per als millors pressupostos de la història? Com voleu que no es trobin valedors per als pressupostos més socials de la història? Com voleu que no es trobin valedors per als pressupostos més inversors de la història? I com voleu que no es trobin valedors per als pressupostos amb més diners europeus a fons perdut de la història? Fins i tot els quatre gats de la CUP que encara aguanten a les assemblees ho han tingut clar: “Negocieu, negocieu, maleïts.”