Batuts verds

Déu és la suor que et baixa per l’esquena, diu la cantant P.J. Harvey. Aquesta deliciosa imatge sexual sembla haver passat a millor vida si ens fixem en una part dels homes d’avui dia. Les feministes ja podeu començar a preparar la catana. Aviso. Una tarda, amb una amiga que gasta una capacitat innata per descordar-me el riure, parlàvem del mercat masculí actual. Ella va iniciar un discurs hilarant sobre el canvi que ha observat en els descendents d’Adam: es veu que ara hi ha paios que queden amb noies i es demanen batuts verds a les cafeteries. Han quedat enrere els anys en què un home es prenia un whisky com a les pel·lícules de l’oest o un combinat etílic per trencar el gel, però també s’ha reduït considerablement el nombre de mascles que opten per la cervesa o la copa de vi o el cafè. Ara queda bé demanar un smoothy de bròquil, poma i enciam, o de kiwi, coriandre i alvocat. Hi ha qui arriba a sol·licitar una tassa de xocolata desfeta en una cocteleria. Aquesta mena de perepunyetes, a sobre, pretenen que la dona els pagui la pasterada verda i els obri la porta de l’establiment. Trobo fantàstic que els rols de gènere s’hagin desdibuixat i que haguem superat el nen blau i la nena rosa. Però m’escandalitza percebre la pèrdua accelerada de masculinitat en alguns homes. Què pretén un trentí demanant un batut de bledes en una primera cita? Molar més? Semblar sa? Aquests paios són els que es depilen el cos sencer i es perfumen com si no hi hagués demà. Els mateixos que un dia reivindicaran el dret de no fer suar una dona en posició horitzontal. No fos cas.