Barcelona xucla
Va ser la setmana passada, en un programa concurs de la televisió de les Espanyes fet a Sant Cugat, on els concursants havien d’endevinar de qui era una escultura que apareixia en pantalla. Es tractava d’una figura humana dempeus, i figurava tirar o haver tirat una fletxa, amb un arc. Les opcions, que calia descartar fins a arribar a deixar sense descartar l’autor de la dita escultura eren Jaume Plensa, Antoni Tàpies, Susana Solano i Rosa Serra.
Pot semblar una fatxenderia, però els que coneixem la Rosa Serra i una mica la seva obra vam veure a l’instant que aquella escultura, instal·lada davant del Museu Olímpic de Barcelona. era d’ella, no podia fallar. I vet aquí que els concursants també ho van saber, i sí: guanyaren cent punts cadascun, l’autora era Rosa Serra. A continuació, el presentador va esmentar alguna de les seves escultures, entre les quals la figura del golfista Tiger Woods a Oregon, encarregada per l’empresa Nike. I tot seguit el presentador digué, amb gran seguretat i ultracuidança: “Pues sí, se trata de una obra de Rosa Serra, la gran escultora de Barcelona.” Alça Manela. Sí, ja sé que aquest nostre petit país sense Barcelona no seria quasi res, però la capital és una immensa i eficaç esponja operativa que tot ho xuma, per això estic content de tenir bons amics a la Terra Alta, a la Noguera, al Solsonès. No hi ha res a pelar, qui fa un pet i no el fa a Barcelona és com si no l’hagués fet. Vet ací la factura que paguem els que vivim als establiments perifèrics.
Vaig trucar de seguida a Olot, però la Rosa no era al taller. Més tard li ho vaig fer saber i m’agraí la soi-disant notícia, però no es va pas esverar ni molt menys; fa temps que està curada d’espants, d’irregularitats, d’oblits i de tot el que vulguin. Ella continua treballant amb l’entusiasme de sempre en el que l’apassiona, i poca cosa li importa allò que es digui (o no es digui) d’ella. Perquè la Rosa Serra és una d’aquelles persones de bon tracte que admeten sense cap reticència totes les formes de diversitat i discussió. Exactament a l’inrevés d’aquells que creuen que tot és únic i del mateix color, que solen ser violents, tenen sempre l’estaca a punt i són addictes als llocs comuns de la calderilla filosòfica que circula. Ja us els regalo.
