Els museus de Madrid, intocables

Aquest 11 de desembre farà quatre anys que la Guàrdia Civil va entrar armada fins a les dents al Museu de Lleida per endur-se les obres del monestir de Sixena. Va ser el capítol més trist del llarg conflicte entre Catalunya i Aragó per un patrimoni hereu d’una història compartida. Un conflicte molt instrumentalitzat políticament que es podria haver reconduït si s’hagués escoltat l’opinió dels experts. No tots, però, hi van voler dir la seva. El silenci dels directors dels principals museus de l’Estat no té explicació. O sí, i és una irresponsabilitat. El director del Museo Arqueológico Nacional, Andrés Carretero, va ser un dels que van callar llavors, però ara s’enfila per les parets quan, en una entrevista a El País, li pregunten per la restitució de la Dama d’Elx i altres joies de les seves col·leccions als seus llocs d’origen. Per a Carretero, les peces més representatives han de ser als museus nacionals, és a dir, a Madrid. És el mateix que pensa la ja ex directora general de Bellas Artes Dolores Jiménez-Blanco, que ha dimitit perquè no està d’acord amb les intencions del ministre Miquel Iceta d’atendre algunes d’aquestes reclamacions. Que la Guàrdia Civil desmantellés un museu català una freda nit de fa quatre anys els va importar un rave, però per protegir els de la capital del reino muntaran els sidrals que faci falta.