Raça humana
Un càncer molt selectiu
Les cascades del Niàgara, el Temple del Cel de Pequín i fins a cent monuments emblemàtics es van il·luminar dimecres d’un verd blavós, el color de l’eliminació del càncer del coll uterí, que cada any causa la mort de 300.000 dones. També es van sentir testimonis de supervivents i actuacions musicals, es van promoure campanyes de sensibilització i van intervenir primeres dames, totes a l’una, amb un missatge clar: la malaltia es pot prevenir i tractar amb èxit si es diagnostica a temps. Ho diu l’OMS, que el 2020 va instituir el 17 de novembre com el dia de la mobilització mundial per posar fi a aquest patiment evitable amb un calendari d’objectius pel 2030: tots els països haurien d’assolir el 90% de vacunació del virus del papil·loma humà, un nivell de detecció del 70% i un accés del 90% a la cura de les lesions. Les eines hi són però no són a l’abast de les dones que viuen en zones empobrides, les quals estan mancades de serveis de detecció, d’immunització i de tot tipus de tractament. La desigualtat és obscena: el 2020 només van ser vacunades el 13% de les nenes d’entre 9 i 14 anys a tot el món, i als 80 països on es concentren els dos terços de presència de la malaltia no es va posar ni una sola dosi, de manera que també s’hi concentra la més gran mortaldat; és evident que els fabricants de vacunes orienten l’oferta cap a clients amb més ingressos. Llavors, de què serveix il·luminar monuments? La veritable estratègia és avançar cap a una cobertura sanitària universal si és que es vol eliminar de veres aquest càncer tan selectiu.