Passar a l’atac

Malgrat l’èxit rotund del referèndum de l’1 d’octubre del 2017, l’independentisme aquests darrers anys ha actuat de manera defensiva. La prioritat ha estat fins ara recuperar la normalitat institucional autonòmica i denunciar les greus violacions de drets fonamentals que van patir els dirigents d’aquella època, cosa que de moment sols ha aconseguit, i encara parcialment, l’exili.

Amb tot, la constitució de l’Assemblea de Representants del Consell per la República, en una estructura que està totalment al marge de la dinàmica política autonomista i del sistema constitucional espanyol, es pot trobar en condicions de capgirar la tendència descrita i esdevenir la punta de llança d’una nova estratègia que permeti a l’independentisme passar a l’atac, una nova ofensiva que tindrà unes característiques molt diferents del desafiament llançat l’octubre del 2017.

Per començar, la representativitat del Consell per la República, com es revela en la composició de l’Assemblea, no ho és de l’autonomia catalana dins el Regne d’Espanya, ho és del conjunt de la nació catalana, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, una nació que és una minoria en els estats espanyol i francès i que no pot decidir lliurement sobre el seu estatus polític.

És en aquest sentit que el Consell per la República, un cop articulat institucionalment i dotat encara de més suport demogràfic i econòmic, ha d’esdevenir l’agent principal de reivindicació de la causa catalana a les instàncies internacionals, una tasca que ha de desenvolupar amb preferència allí on es reconeix el dret a l’autodeterminació: a saber, a les Nacions Unides. Aquí no estem parlant, doncs, de la defensa dels drets individuals dels dirigents polítics catalans i de la resta de ciutadans que han patit represàlies en el context del procés al Principat i de les seves seqüeles (cosa que tal vegada s’anirà resolent aquests mesos al Tribunal de Justícia de la Unió Europea o al Tribunal Europeu de Drets Humans), estem parlant de portar l’essència del conflicte nacional català que manté amb altres nacions europees al cor del sistema internacional, estem parlant del procés que afecta tots els membres de la comunitat nacional catalana i que, si s’articula bé, pot significar una transformació política radical a la Mediterrània occidental.

En efecte, la consolidació del Consell per la República com a àmbit representatiu del moviment d’emancipació de tota la nació catalana té la derivada que el proper embat contra els centres de poder existents a Madrid i a París no serà el del govern d’una comunitat autònoma espanyola contra l’aparell del seu estat central sinó el del conjunt dels Països Catalans en un context que transcendeix el Regne d’Espanya i que interpel·la directament les organitzacions internacionals europees i mundials, així com les grans potències globals.

Una altra derivada és que, en el supòsit que el Principat de Catalunya es constituís en una República independent, el Consell per la República hauria de continuar existint com a representatiu del conjunt de la nació. Al meu parer, com he expressat en d’altres ocasions, el ple reconeixement internacional d’una independència cenyida al Principat de Catalunya és inviable sense la descomposició de l’actual Regne d’Espanya, una circumstància que és més factible que es precipiti si el conflicte es planteja en un abast territorial més ampli, amb ambició, en la línia, en definitiva, que els representants a l’Assemblea del Consell ja han manifestat.