Ens pot passar a nosaltres

Zygmunt Bauman (Presència, 2009), un mar de lucidesa en temps de naufragis morals. La pobresa: “La gent pobra aguanta el seu dolor individualment i individualment se l’acusa de la derrota. Les autoritats que tenen el poder per concedir o denegar drets l’expulsen del mateix concepte d’humanitat. Com va observar Brecht, és missatgera de males notícies, el que ha succeït a d’altres ens pot passar a nosaltres, per això la mateixa existència dels pobres és un crim –el seu–. Ja no es tenen per un problema social, sinó per un problema d’ordre; no es tracta de rehabilitar-los i restituir-los al seu lloc legítim, sinó d’allunyar-los, aïllar-los, tancar-los.” Rebuig a les persones migrades. “Fan palpable i visible l’horror dels mitjans de subsistència arrasats, de l’exili forçós, de l’exclusió total, de la relegació fora del món de la llei i dels drets; d’alguna manera perversa representen les incerteses i les pors que ens turmenten, la gent creu que perseguint-los (als migrants) conjura les forces globals que ens amenacen de portar-nos a cadascú al patiment que ells sofreixen. Una percepció hàbilment explotada per alguns polítics i pels mercats.” Planeta social: “No podem defensar les nostres llibertats si ens tanquem a la resta del món. Cap estat, per més ric i armat que sigui, no pot actuar per separat per defensar els seus valors si dona l’esquena als anhels dels que estan fora de les seves fronteres. I això és el que estem fent aquí, a Europa, i en altres llocs, guardem les nostres riqueses i les multipliquem a costa dels pobres de fora; és un camí cap a la destrucció.”