El fantasma del Nadal

Em passejo per l’oníric Lluèrnia olotí i, capricis de la ment, salto cap a unes altres lluminàries, les típiques de l’època que s’acosta. Clavats els darrers dies els seus esquelets en algunes de les nostres ciutats i pobles, les he vist a punt d’obeir l’ordre de cobrar vida, cosa que, com està el pati, no em paro de preguntar si es durà a terme, com i quan, i, més important encara, amb quin ànim ho rebrem. Direu que per al cava i les “Bones Festes” falta encara un xic, però els qui ens hem passat l’existència transportant-nos, ja no entre comarques, sinó entre demarcacions per mor de tenir la família escampada aquí i allà, albirem plens d’interrogants l’espectre del Nadal. Com passava amb el conte de Dickens, aviat se’ns plantarà al davant i ens obligarà a fer un pensament i decidir, pandèmia sí, pandèmia no, entre els costums de sempre, el que ens ve de gust i el que en realitat ens convé.

Quan la crítica triple entitat adopti l’avatar de les Pasqües passades, ens recordarà que vam estar fins al darrer moment pendents de les notícies, desitjosos tots –alguns, francament angoixats– de saber com resoldríem les trobades. No eren pocs els qui voldrien haver confessat que s’estimaven més quedar-se a casa, però no gosaren dir que no. Armats de valor i la cuirassa d’una intermitent mascareta de paper, acabaren compartint taula, caliu, i els menys afortunats malauradament el virus, per amor. D’altres van fer pràctiques de seny, malgrat que el premi fos la soledat.

Transformat després en l’esperit de les celebracions presents, els robatges de la visió s’encendran amb garlandes de llums, símbol de la crisi energètica que tot just comença i que, sap greu dir-ho, fa basarda on ens pot portar. Llavors ens parlarà de qüestionar els poders establerts, refusar mansorgues, i observar el món amb ulls nous mentre escoltem les veus de la terra i els signes que ens envia l’univers. També ens prepararà per a èpoques difícils on passaran més baixos del que les darreres generacions mai hem conegut. I ens convidarà, com sempre fa, a gaudir de les coses senzilles de la vida. Per acabar, hi ha el tercer, que els qui heu llegit Un conte de Nadal ja sabeu quin serà si de totes les aparicions anteriors no en fem cas. És el fantasma del futur. Per tant, se’ns gira feina perquè no es manifesti la malastrugança.