Llibertats individuals

Hi ha moments de la nostra vida en què la privacitat és violada. Hi ha tot un seguit d’activitats que es guien per restriccions i obligacions que només podem superar si demostrem que complim els requisits que l’Estat, o qui sigui, ens demana. Pràcticament totes aquestes restriccions les tenim assumides i no creen cap escàndol. Si anem de festa amb el cotxe, sabem que és possible que la policia ens aturi en un control d’alcoholèmia i normalment ho veiem bé, perquè un conductor begut és un perill per a ell mateix i per a la resta d’usuaris de la carretera. A ningú (o gairebé ningú, com l’expresident espanyol i sommelier aficionat José María Aznar) se li acut reivindicar la seva llibertat individual de beure encara que hagi de conduir, i la seva privacitat per evitar ser analitzat per un control. Ara, la Generalitat ha afegit una altra violació de privacitat: el passaport Covid, aviat necessari per poder fer activitats d’oci i restauració sense mascareta si demostrem que estem vacunats o bé hem passat la malaltia recentment. S’ha creat ara un escàndol considerable, amb gent realment enfadada: “Jo no he d’ensenyar-li la meva situació de salut al cambrer d’un bar”, diuen. I alguns, a més, hi veuen un primer pas cap a noves mesures de control social. Reconec que em costa d’entendre la vehemència dels que s’hi oposen amb l’argument del dret a la privacitat. Tantes que n’hi ha, de restriccions, per què aquesta és tan especial? Només se m’acut que, en realitat, més que un conflicte teòric sobre llibertats individuals, hi ha un rebuig molt primari a deixar-se inocular les vacunes que els demana el govern per superar la pandèmia amb una immunitat encara més generalitzada. I, entre la llibertat individual a no punxar-se la vacuna per desconfiança i el bé col·lectiu d’assolir una immunitat més gran, per a mi no hi ha cap dubte de quina és l’opció millor per a la societat.