Casado és un sonat?

Quan aquest estiu va sortir amb la barbaritat del mallorquí, el menorquí, l’eivissenc i el formenterenc, alguns van enfocar-ho cap a la idea que el sol, la nit i l’esperit de vi de les Illes podia haver-li gastat una mala passada i li podia haver excitat el relé que els puja a la catifa màgica de la llengua de l’imperi i els llança contra la llengua de Catalunya i el parlar dels “polonesos”. Lleig i de nivell baix per a un cap de l’oposició de l’Estat espanyol, que aspira a president del govern, però en línia amb la tradició i l’estratègia me setària amb les llengües regionals. El sermó últim sobre la figura del metge de Lleó és la darrera mica que omple la pica. “Per què un metge de Lleó a Catalunya té el requisit de parlar en català, però un català, metge, pot exercir perfectament la medicina a Lleó?” Casado és un sonat? O és un estratega? O és que es fa el boig per no pagar el metge?, que deia l’àvia Neus. Una mica de tot. Insinua, una vegada més, que el català és un privilegiat, i així sembra una vegada més la sement que tants vots els fa recollir. Quan, en realitat, el metge català és algú preparat per no trepitjar els drets lingüístics dels seus pacients lleonesos. I on queden els drets lingüístics dels pacients catalans si el metge lleonès no aprèn el català? I on queda l’article 3 de la Constitució del 78 que tant enarboren? “La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.”