La cullerada al català

Des de sempre Catalunya ha estat terra de notables pedagogs, que van des de la mítica Rosa Sensat fins a Marta Mata i tants i tants d’altres que han fet una bona feina per a l’escola catalana. En l’actualitat hi ha magnífics pedagogs que han hagut de viure quatre lleis generals d’educació diferents en democràcia i que han de suportar la cullerada permanent d’opinants, polítics i jutges, que s’atreveixen fins i tot a opinar sobre els percentatges d’idioma que han d’emprar a les classes perquè els seus alumnes surtin ben preparats. Cullerada d’uns i altres que sovint es decanta en contra del català –val a dir que gairebé tothom coincideix a afirmar que el castellà es un dels idiomes més parlats del món–. Caldria fer un clam perquè els pedagogs poguessin fer la seva feina i treballar al marge de provocacions com per exemple l’última del cap de setmana passat del líder del PP, Pablo Casado, que es preguntava a si mateix: “Per què un metge a Catalunya té el requisit de parlar en català, però un català, metge, pot exercir perfectament la medicina a Lleó?” Fa uns mesos, Casado també va cercar la polèmica amb unes declaracions en què assegurava que a les Illes no es parlava català... es parlava mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc... Ignorància o mala fe? Les dues coses, o simplement provocació per crear problemes on no n’hi ha. I en aquest ambient, la decisió judicial del Tribunal Suprem, que significa el final del sistema d’immersió lingüística que, en teoria, s’aplicava a Catalunya. Tot indica que en aquesta matèria hi haurà desobediència a tort i a dret. L’independentisme es va barallar la setmana passada arran del pressupost. Demà, és possible que es torni a barallar pel futur de les energies renovables. Fins ara l’independentisme no es baralla per la unitat de la llengua catalana. Que ho aprofitin. És fàcil si deixen treballar els pedagogs sense posar-hi cullerada.