La solució global a la pandèmia

Ens aproximem als dos anys de pandèmia i la Covid-19 continua centrant l’atenció del món, en aquest moment per la progressió de la sisena onada coincidint amb l’arribada del fred hivernal i per l’aparició d’una nova mutació procedent de Sud-àfrica, coneguda amb el nom d’òmicron, que torna a generar incertesa per a la salut pública. A Catalunya, els responsables de Salut han reaccionat amb celeritat i amb mesura a la nova onada del virus, posant a la balança l’alt nivell de vacunació, la seva eficàcia i el fort càstig que acumula la societat en el terreny de les restriccions de drets i de l’activitat. En aquest sentit, ampliar del ventall d’activitats en què serà exigit el certificat de vacunació és una mesura coherent que genera força consens i que ha tingut l’efecte, probablement buscat, de reactivar l’afluència de ciutadans als centres de vacunació i d’incrementar encara més el nivell d’immunització de la població. El que no és acceptable en termes de gestió és l’accidentada entrada en vigor de l’ampliació del certificat Covid, fruit d’un error de càlcul, o de previsió, dels responsables de la descàrrega telemàtica del certificat, que no comptaven amb una allau de peticions, més aviat previsible.

La bona notícia és que la vacuna funciona i això està fent que els ciutadans, a Catalunya i a bona part d’Europa, visquin aquest rebrot amb relativa tranquil·litat, perquè, malgrat que els nivells de contagi són comparables als de fa un any, l’impacte de la malaltia està sent menor, l’index de mortalitat ha baixat del 20% al 0,5% i també el de malalts que necessiten ingressar a les UCI dels hospitals. El repte pendent, doncs, continua sent portar les vacunes a tots els racons del planeta, per evitar que el coronavirus continuï generant noves mutacions com la sud-africana. En aquest sentit, la solució més ambiciosa i eficaç no seria tancar fronteres com estan fent alguns països del primer món, sinó obrir-les per exportar tantes vacunes com puguin.