Jo, moro i Llarena, cristià

Ves a saber què s’empescarà el jutge Llarena a la vista de l’escrit que l’advocat Gonzalo Boye ha presentat al Tribunal Suprem preguntant-li si ja ha cursat les notificacions que ha de cursar, a les policies a qui les ha de cursar, sobre la suspensió de les euroordres i les ordres nacionals de detenció dels eurodiputats Puigdemont, Comín i Ponsatí. Obeirà o no obeirà, Llarena, la justícia europea a qui deu obediència? Però, més que el que faci el jutge, que com que treu foc pels queixals pot sortir per fandangos, soleàs, buleries o rumbes, veurem què fan tots els Maginets Pelacanyes que davant la resolució del 25% de castellà a l’escola han dit allò tan castís que han dit. “És una sentència ferma, s’ha de complir.” La indicació del TJUE també ho és, de ferma, i ja ho era quan Llarena va mentir als italians per fer realitat el seu somni humit de detenir el 130è president de la Generalitat i agafar així la peça major de la cacera que tenen organitzada. També és ferma i també s’ha de complir la indicació del TJUE. Tornarà a mentir? Callarà sense consentir? L’àvia Neus, en aquells anys que en el llenguatge no s’havia de filar tan prim, reclamava que o tots moros o tots cristians. Temo que no anirà per aquí. A uns quants milions de catalans ens tocarà fer de moros i a Llarena, de cristià. Vostès s’imaginen Cunillera, Illa, Iceta o el mateix Sánchez recordant-li al jutge que mentir és lleig i que té els tribunals europeus sobre seu i que ha d’obeir?