Xiomara és nom d’esperança

Va ser primera dama i a partir del 27 de gener serà presidenta. Xiomara Castro, candidata del partit Libertad y Refundación (Libre), ha guanyat per àmplia majoria les eleccions a Hondures i ha estat validada també per un 70% de participació en un país que vota l’esquerra dotze anys després del cop d’estat que va enderrocar el seu marit, Manuel Zelaya. I amb ella guanyen segurament –els canvis no són fàcils quan poderosos interessos els torpedinen– la justícia davant la corrupció: l’actual president Juan Orlando Hernández està vinculat amb el narcotràfic; Juanchi va para Nueva York per ser jutjat com el seu germà –s’augura–. La dignitat contra la misèria atiada per un cruel sistema neoliberal: el 70% de la població no disposa del mínim per sobreviure mentre els preus dels aliments s’enfilen; l’any acabarà amb 700.000 persones més en el pou, i els joves formen desesperades caravanes d’expulsats cap als EUA; afegim-hi el cop de la pandèmia i dels huracans. Un respir per a les dones: en el seu programa consta el dret a l’avortament en cas de violació, fetus inviable i risc per a la salut de la mare; actualment està absolutament prohibit. La democràcia que posi fi a la violència política –23 candidats assassinats durant la campanya–, a la violència contra els defensors i defensores dels drets humans –Berta Cáceres en el record–, especialment els líders de les comunitats originàries que protegeixen les terres de la voracitat de les transnacionals extractives, de les hidroelèctriques i del sector agroindustrial. Xiomara és nom d’esperança.